Deuce

RF

Deuce. S'ha fet justícia. O hauriem de dir que ELL ha impartit justícia. Des que aquest home va començar a regnar el món de la raqueta que tot succeeix sota una lògica i justícia aristotèlica. Passa el que hauria de passar a la política, a les empreses, a la resta d'esports, a tot al món... Però només passa en el món del tenis. En aquest món, almenys des que ell n'és el rei, mana el que més en sap. Mana el mestre i l'alumne apren. L'alumne apren del mestre fins que aquest és derrotat. Així va passar amb Nadal a Wimbledon precisament, i li va cobrar 2 finals abans que la justícia el deixés guanyar. Suposo que a canvi de les de Roland Garros que el Mallorquí li anava guanyant prèviament. Mentres Nadal derrotava el mestre, el llest de la classe, Djokovic es va saltar un curs i va començar a guanyar Grand Slams a l'empollón de la classe, Nadal. L'únic que semblava haver superat el mestre. Però el tenis va tornar a ser just a la final de Roland Garros 2012 i va posar el geni de Belgrad al seu lloc. Sembla que Murray seguirà el mateix camí de Nadal a Wimbledon. Pas a pas. Uns quarts, tres semifinals consecutives i enguany la gran final. Primer s'hi arriba i després s'hi guanya. A Murray només li queda un pas. Nadal ho va aconseguir a la tercera, davant del mestre i sobre la catifa de gespa que cobreix el regne de Federer. Veurem quantes finals necessita l'escocès. Segur que ho aconsegueix. 

Federer ha fet amb aquest títol que el tenis sigui encara més just. Ha fet que el mestre derrotat i esdevingut alumne un altre cop, torni per a aprendre de mestres que havien estat els seus alumnes. I fent-ho ha tornat a esdevenir mestre. Mestre de mestres.

Això és el que ha passat al All England Croquet and Lawn Tennis Club. Roger Federer no és Monsieur Federer perquè sí. Federer ha ensenyat a comportar-se dins i fora de la pista a Nadal i Djokovic. El respecte que hi ha dins i fora de la pista entre tots aquests jugadors és degut a la classe de Monsieur. Monsieur Federer ha ensenyat a guanyar a Nadal i a Djokovic i ara, ho està fent amb un altre superdotat com és Andy Murray. Monsieur Federer fa gran aquest esport, fa grans els seus rivals, encaixa les derrotes com si fóssin victòries i continua amb la mateixa serena fam de títols, obligant així a que tots els demés es comportin com ell. Tots es veuen obligats a encaixar les derrotes com victòries i a mantenir una serena fam de títols i això està fent que el tenis estigui agafant dimensions estratosfèriques. Tot és culpa, millor dit, gràcies a aquest home. Monsieur Federer. Monsieur feina 2 anys que no guanyava un Grand Slam, té més de 30 anys. Només André Agassi ha guanyat un Grand Slam amb més de 30 anys a part de Federer. 

Saber guanyar i ensenyar a saber perdre

Andy, don't worry, el tenis és tant just que l'any que ve tornaràs a tenir la oportunitat de poder disputar la final de Wimbledon. És tant just que potser Federer no hi serà. És tant just que tindràs una final molt més al seu abast. Contra Nadal o Djokovic (si és un altre la guanyaràs segur) i encara que no la guanyéssis contra cap dels dos, la podries guanyar contra Federer, perquè el tenis és just. I si la perdéssis contra qualsevol d'aquest tres que són els únics que te la podrien robar (perquè davant d'un finalista novell guanyaries segur) no passa res. Perquè el tenis és just i segurament serà perquè hauràs guanyat l'or a les olimpiades de Londres 2012 en el mateix escenari o perquè has guanyat el US Open 2012 o l'Open d'Australia 2013... Perquè el tenis és just. 

És just que a Roland Garros sempre guanyi Nadal. Perquè és el mestre, el millor. I l'únic any que no ha guanyat ha estat perquè el tenis és just i Federer es mereixia l'únic Grand Slam que li faltava, Roland Garros. De fet, Federer ho ha guanyat tot. Només li falta la medalla d'or de les olimpiades. Que precisament aquest any es juga damunt de la Lawn del All England Tenis Club. Són Olimpiades, i encara que es facin a Wimbledon, esperem que ho puguem veure per la televisió en obert. El tenis és just, Federer li toca l'or... Podria ser la seva última oportunitat. En els següents jocs olímpics Federer tindrà 34 anys... A Londres o a Rio de Janeiro s'ha de fer justícia. Però seria maco que fos a l'All England Club. Seria, com no, un nou récord. Guanyar en el mateix any dues vegades una final individual masculina a Wimbledon... El devorador de rècords ens farà anar a buscar a tots les hemeroteques aviam si ha passat alguna vegada més!! Com he vist en alguna foto per internet Monsieur Federer, Roger Federer, alias RF, is peRFect.

És lo més blaugrana que he trobat

Men in white (Homes de blanc)

Ja no puc esperar més. Se'm va acudir fer un blog blaugrana a finals de temporada i això s'està fent etern. Fitxatge d'Alba a banda (esquerra), el panorama culé és desesperant. Si normalment llegeixo zero la premsa esportiva, durant l'estiu la xifra seria un número negatiu, - ∞ per exemple. 

No he pogut més i he aprofitat l'excusa d'uns homes que vesteixen de blanc, juguen sobre gespa i durant aquests dies ho fan a una catedral, però no juguen contra els lleons. Juguen contra ells mateixos. No, no estic parlant de futbol. Parlo d'un esport amb més classe. Parlo de Tenis. Parlo de Wimbledon. Segurament l'únic lloc on veure esportistes vestits de blanc jugant sobre gespa pot arribar a produir plaer! 

Final històrica. Federer-Murray. Durant els últims anys, estem vivint un cicle tenístic impressionant. A cada final de Grand-Slam hi ha la possibilitat que es faci història. A Roland Garros la cosa estava entre el primer tenista (home) que aconseguia 7 Roland Garros (Nadal) superant els 6 de Bjorn Borg o el primer tenista en guanyar els 4 Grand Slams seguits (Djokovic) des de Rod Laver el 1969! Per sort no ho va aconseguir, hi ha qui ha fet més mèrits.

Demà, a la pista central del All England Croquet and Tennis Lawn Club, hi torna a haver una cita per la història. D'entrada Andy Murray (escocès) ja ha fet història sent el primer finalista britànic des de Henry Austin l'any 1938!! Però aquest va perdre... L'últim britànic en guanyar a Wimbledon va ser Fred Perry el 1936. D'això ja fa 76 anys... O sigui que l'orgasme britànic pot ser descomunal. 

Mentrestant, a l'altra banda de la xarxa, Monsieur Federer. L'home que ha batut "tots" els rècords. Guanyant es convertiria (juntament amb el gran Pete Sampras) en el tenista amb més títols de Wimbledon, 7. Però a més a més, es reafirmaria amb 17, com el tenista amb més títols de Grand Slam, 3 més que Sampras (14) que és el segon i 6 més que els tercers, Borg i Nadal, que en tenen 11 cadascun. A més a més, si guanya, es col.locaria número 1 i empataria amb el récord de Sampras en aquesta posició amb 285 setmanes. 

En fi, estadístiques a part, no cal que us digui qui vull que guanyi. Monsieur Federer. Si el tenis esdevenís home seria ell. Tots els que hem jugat a tenis una mica (competició) sabem que tots els seus cops són de manual, és la plasticitat personificada, té tot el repertori de cops que existeixen, sobretot, fa el revés a una mà i liftat com manen els cànons (cosa d'homes), això de tirar-lo a dues mans ho comences a fer de petit perquè no tens prou força i després guanyes un Grand Slam tirant el revés a dues mans com si juguéssis a la WTA. Amb tots els respectes per la Martina Navratilova o la Justin Henin... Si me'n deixo alguna no és Steffi Graf, que tot i ser molt bona, les tallava totes...

Apa culés, a disfrutar dels homes de blanc, amb classe, que juguen a la catedral i vols que guanyin. Aquesta gent fan que lo de la dècima sigui ridícul.

Visca el Barça i Visca RF!!